AL FEBRER ARRIBA LA FESTA DE CARNESTOLTES!!

HISTÒRIA I CELEBRACIÓ DEL CARNESTOLTES

El carnaval és una de les festes més populars arreu del món. Cronològicament precedeix
l'austeritat i la penitència de la quaresma.
Comença el dijous gras o llarder i acaba amb l'enterrament de la sardina o també, com a
molts pobles dels Pirineus, amb la crema o enterrament del Carnestoltes, el dimarts de
carnaval. El dia següent es dimecres de cendra, primer dia de quaresma (falten quaranta
dies per Pasqua).

La Quaresma

El dimecres de cendra és el primer dia de la Quaresma. En aquesta diada es raparteix cendra i el sacerdot pronuncia les paraules: "Memento, homo, quia pulvis es, et in pulverem reverteris", és a dir: "Recorda’t home, que ets pols, i que en pols has de tornar". La cendra en qüestió ha d’estar segons la tradició feta dels rams beneits de l’any anterior i ha d’ésser imposada en el cap dels fidels en forma de creu (modernament a les mans per no embrutar-los).
El carnaval "carnem levare" o treure la carn, en referència al desdejuni, ja el celebraven
egipcis, jueus, grecs, en les saturnals romanes (festes de les classes pobres on els amos i els
esclaus es canviaven els papers) i amb una clara relació amb les lupercals relacionades amb
la fecunditat i les matronals on les dones prenien la iniciativa en l'activitat sexual. També te
referències en les celebracions paganes d'alegria per l'arribada de la primavera i les
disfresses simbolitzen el canvi que realitza la natura. Amb el cristianisme, el carnaval perd
els elements màgics i és en l'edat mitjana i en especial a Itàlia, on prén una dimensió
festiva, luxuriosa i de permissivat.
A les nostres comarques el carnaval s'anomena carnestoltes, que significa "carnes
tollendas" o carns suprimides amb clara al·lusió a l'inici del dejuni.
No sempre ha estat possible celebrar el carnestoltes; Han estat diversos els períodes on
s'ha prohibit el carnestoltes, Felip V, ho va abolir ja que màscares i disfresses donaven
anonimat a venjances. Carles III n'aixecà la prohibició i el 1773, es prohibeix de nou l'ús de
capes i màscares. La més recent de les prohibicions la trobem el 1939, quan Franco prohibí
el carnaval arreu del país, essent permesa exclusivament per als infants. 

Avui, per sort, podem celebrar aquesta festa de diferents formes i per diferents llocs de Catalunya com per exemple:

 CARNAVAL DE SOLSONA (declarat d´Interés Nacional): 02/02/2013a 13/02/2013

Carnestoltes a Solsona

El Carnaval de Solsona és una festa declarada d’interès nacional. És un carnaval diferent, singular i amb personalitat. La família dels Gegants Bojos balla al so del Bufi, l’himne del Carnaval) repartint “llenya” amb els seus braços de roba a qualsevol que es despisti i no s’ajupi.I si els gegants bojos són part imprescindible del carnaval solsoní, també ho són el ruc (que es penja el dissabte), el mata-rucs d’honor i el Carnestoltes són els protagonistes de la festa. Un altra característica del Carnaval de Solsona és que no hi ha disfresses sinó que totes les comparses porten unes bates de colors, les quals les diferencien unes de les altres. 

 “El nostre Carnaval és diferent, singular i genuí. És una festa de transgressió, de mofa, de comparses, de diversió, de riure, de crítica, de moscatell, de dormir poc, de carrer, de constipats, de tots...” així es defineix el Carnaval de Solsona des de www.carnavalsolsona.com , lloc que us recomanem per ampliar informació dels actes i activitats més destacades. 

 CARNAVAL DE VILANOVA I LA GELTRÚ (declarat d´Interés Nacional):  27/01/2013a 16/02/2013
Festa amb més de 250 anys d’existència ha estat declarada per la Generalitat de Catalunya com d’Interès Nacional.

Carnestoltes a Vilanova i la Geltrú

 Ja a la dècada dels seixanta Vilanova obria el Carnaval el Dijous Gras , amb la Xatonada. Avui aquesta data d’inici del Carnaval ha esdevingut comuna a tot Catalunya, però durant els llargs anys de prohibició franquista el Dijous Gras no era res més que un altre dia de la setmana). El Dijous Gras se celebrava (i se celebra encara) amb un sopar en l’àmbit familiar, que avui s’ha estès als grups d’amics, que com el seu nom indica era l’idoni per seguir tot el ritual de la Xatonadal: primer plat de xató, segon plat de truites, i finalitzar-ho amb l’empastifada de la merenga. Posteriorment aquest sopar del Dijous Gras, que els vilanovins van saber conservar i divulgar, ha passat a l’esfera pública, la menja s’ha popularitzat i avui constitueix un senyal d’identitat de la ciutat, i de tota la comarca. Després de la Xatonada arribava, el dissabte, la Nit de Mascarots, nit dedicada al joc de l’equívoc i la mistificació de rols personals, un rol en el qual excel·leixen les persones que un menys espera.

DIJOUS DARDER A VIC: 07/02/2013

Dijous Darder a Vic

 El Dijous Llarder és una de les cites més important del calendari firal de Vic i des de l’organització es treballa any rere any per millorar i consolidar una festa popular i tradicional que ha tingut molt èxit en les darreres edicions. L’escenari principal de la diada és la plaça Major de Vic i comptarà amb dos espais: la carpa gastronòmica i la carpa d’activitats. En la carpa gastronòmica es podrà degustar l’esmorzar, el dinar i el sopar cuinats per Osona Cuina i servits pels alumnes de l’Escola d’Hostaleria d’Osona.


FESTA DEL BRUT I LA BRUTA, LA FESTA DE LA LLORDERA DE TORÀ: 01/02/2013a 02/02/2013

El Brut i la Bruta de Torà

 Al 1750 ja se celebrava la festa de "La Llordera", dansa que se suposa que era d’origen pagà i que, posteriorment se li van donar connotacions religioses al celebrar-se el matí del dijous gras (dijous llarder).
Avui en dia la festa té uns clars protagonistes en els gegants. El Brut va ser el primer gegant que es va presentar a la vila de Torà. El Brut és la imatge caricaturesca d’en Pep de Cal Jovans, un vilatà que ha participat a la festa des dels seus inicis. Aquest gegant pretén ser l’homòleg del tradicional “Brut de la Llordera”. Era l’any 1994 quan per primera vegada Torà disposava d’un gegant propi. El Pep de Cal Jovans ens ha deixat l’estiu de 2004.

La Bruta es presentava un any després, l’any 1995, com la promesa del Brut. El nou gegant es va fer a semblança de la vilatana Maria de Cal Sala.

També podeu gaudir del Carnestoltes a altres poblacions de Catalunya com Centelles, Tarragona, Sitges, Sallent, Canet de Mar, Platja d´Aro, Sant Boi de Llobregat, Mataró, Tàrrega, Ascó, Gelida, Igualada, Linyola, Piera, Mollerussa, Cervera, Suria i un llargíssim etcètera... Podeu trobar més informació i horaris a www.festacatalunya.cat

 

AL GENER LA FESTA DELS TRES TOMBS!!

SANT ANTONI I ELS TRES TOMBS 
 

Gravat dels Tres Tombs al segle XIX

Els Tres Tombs és una festa popular a l'entorn de la festivitat de sant Antoni Abat, el 17 de gener. 

A Sant Antoni Abat també se´l coneix com “Sant Antoni dels ases” a causa d´un miracle que va fer curant un ase malalt que anaven a matar. A partir d´aleshores es va posar el bestiar sota la seva protecció. És també una festa amb un sentit de tradició agrícola i de protecció d´animals.

És en honor seu que se celebren els tradicionals Tres Tombs arreu del país, com a patró dels gremis de traginers: el sant beneeix les cavalleries i presideix les cavalcades, també anomenades Passades o Beneïdes. A les Balears i al País Valencià, així com al Matarranya, la festa també compta amb la presència de grans focs, fogueres o barraques, d'un tipus especial de dimonis, les botargues i d'un bon nombre de balls, cançons i tradicions gastronòmiques pròpies. També hi ha poblacions en què es representa la vida del sant i com els dimonis intentaren cremar-lo sense aconseguir-ho.

Lligades a la Festa de Sant Antoni trobem:

• La Festa de Sant Antoni d'Ascó 

Carrera de cavalls a la Festa dels Tres Tombs d´Ascó

La Festa de Sant Antoni d'Ascó es concentra al cap de setmana més proper al 17 de gener i dura quatre dies. La festa comença amb la recollida de la llenya que els veïns deixen a les portes de les seves cases i que servirà per alimentar la foguera al llarg dels dies de celebració. També té lloc la Plega (o capta de diners) pels carrers del poble, que abans servia per sufragar les despeses que generava la celebració.

Cartell 2012

• Festa dels Traginers de Balsareny 

Aquesta és la festa que ha fet popular Balsareny arreu de Catalunya. Declarada Festa d´Interès Turístic el 1970 i Festa Tradicional d´Interès Nacional a Catalunya el 1999, cada any ha seguit una trajectòria constant de millorament. Se celebra el diumenge abans de Carnaval, i hi congrega una gran gernació de persones.

ELS RITUS DE LA FESTA DELS TRES TOMBS
 
El ritus principal de la Festa dels Tres Tombs consisteix en donar tres voltes amb els cavalls, carros i altres animals de tir per l'interior de la població. Per això, aquest ritus s'anomena Tres Tombs o també “Passades”, “Beneïdes” i “Passant”. Antigament es donava tres voltes al voltant d'un espai on es feia una gran foguera feta amb ramatge verd. Un cop el cristianisme té major presència, els tombs es fan al voltant de l'església de Sant Antoni o, en el seu defecte, a la imatge del sant, des d'on es fa la benedicció dels animals. En molts indrets es costum portar mascotes com gats, gossos i ocells per ser beneïts.  

• LES FOGUERES

Foguera de Sant Antoni a Morella

Les fogueres de Sant Antoni estan fetes, en moltes poblacions, de llenya tallada expressament per al foc. Els joves s'encarreguen ­entre Nadal i mig gener­ d'aplegar la fusta. Moltes fogueres es basteixen al voltant d'un arbre central, anomenat maig, el qual s'ha despullat del brancatge totalment a excepció de la part superior. En altres indrets, s'hi afegeix un ninot que se situa dalt de la foguera. 

Una forma característica de construir la foguera és l'anomenada barraca, construcció piramidal, amb el maig d'eix central i altres troncs o costelles disposats al seu entorn i farcida de brancatge. La part de baix resta buida.

• ELS ANIMALS

Benedicció dels animals

 El patronatge de sant Antoni és, en general, sobre tots els animals domèstics. Més específicament, però, es refereix als animals de treball: cavalls, ases, mules, bous i també als porcs i les aus de corral; és a dir, els animals que tenen una utilitat per a l'economia domèstica. Gossos, gats i altres animals de companyia han agafat darrerement el protagonisme a mesura que anaven desapareixent els animals de feina.

 

• DANSES I REPRESENTACIONS TEATRALS

La música és present a la festa, amb tonades característiques que acompanyen les curses d'animals, rondes nocturnes, tocs de cercavila i processó o, sobretot, en les dansades o balls rodats que es fan tradicionalment a la plaça o a l'entorn de la foguera. A les comarques meridionals del Principat i del nord del País Valencià, el ball de plaça característic és la jota. Les formacions instrumentals tradicionals de la festa són les d'instruments d'inxa ­grallers, dolçainers o gaiters­, la rondalla de corda i les bandes, amb instruments de vent ­de metall o fusta­ i percussió.

La vida de sant Antoni és una representació de teatre popular. El nom amb què es coneix varia segons la zona: Ball de sant Antoni (Baix Camp), representació de la barraca (Baix Ebre), la santantonada (els Ports) ­nom que també designa la festa en general­ o, senzillament, la Vida. 

• EL DIMONI 

El dimoni i Sant Antoni a Manacor

El diable, com el concepte inicial del mal, apareix a la cultura a partir de la necessitat de l'home d'explicar les adversitats i les circumstàncies negatives de l'entorn natural: riuades, ventades, terratrèmols o incendis. Els fets accidentals, les morts sobtades, les desgràcies són atribuïdes a l'existència d'una potència negativa que esdevé, segons la formalització que en fa cada sistema de creences, una divinitat o un ésser maligne contraposat a la divinitat.

Sant Antoni és el sant per excel·lència que representa el triomf del cristianisme sobre els antics déus

pagans assimilats al dimoni.

L´EVOLUCIÓ DE LA FESTA

 

Sant Antoni havia estat la festa més important de l'hivern. Té un significat festiu en la societat tradicional, que la configura com a celebració clau en el cicle festiu:

• Se celebra en un moment en què cal propiciar el pas de l'hivern (mort) a la primavera (vida). És un moment clau per al cicle agrícola.
• Inclou la representació de la lluita entre el bé (sant Antoni) i el mal (dimoni)
• Sant Antoni, com a protector dels animals, garanteix la fertilitat i el guariment del bestiar. Com a patró dels animals de treball, sobretot, reforça la seva importància en el món agrícola. També exerceix la seva protecció sobre els ramats de cabres i ovelles.
• El porc és un animal símbol en la societat tradicional. Cal tenir en compte que s'engreixa a partir de les restes de menjar i altres deixalles, i quan es mata s'aprofita pràcticament tot. El porc és protagonista. El garrí del sant és engreixat per tota la comunitat, rifat i subhastat en benefici de la festa, la parròquia o la confraria de sant Antoni.
• La benedicció dels animals reflecteix unes creences populars més enllà de la devoció estricta al sant cristià. Hi compta també el manteniment del prestigi social: la festa esdevé, un cop més, el marc per a l'expressió de les desigualtats.

En el decurs de les darreres dècades, la festa de Sant Antoni ha perdut la seva significació bàsica. Amb la pràctica desaparició de l'ús d'animals de treball en les tasques agrícoles i de transport, desapareix una de les motivacions fonamentals. La trans-formació de l'activitat agrícola, primer, i la pèrdua d'importància d'aquesta en el context de la economia de la comunitat, després, han incidit directament en la desaparició o transformació profunda de la festa.

La desaparició de la benedicció ha comportat, moltes vegades, la desaparició d'altres costums ­les fogueres, per exemple­ o de la mateixa festa. La benedicció dels animals, desapareguts els de treball, s'orienta cap els animals domèstics de companyia, amb un caire completament diferent al que havia tingut en el passat, tot i que es conserven alguns costums, com el repartiment de pa beneït.

En algunes poblacions on s'ha conservat o recuperat la desfilada d'animals o tres tombs, aquesta manifestació festiva té poc a veure amb el caire sagrat i/o de prestigi social que havia tingut en el passat, i respon més aviat a iniciatives ludicoassociatives, museístiques o folkloritzants.

 MATERIA BCN també celebra la FESTA DELS TRES TOMBS amb dues RUTES ESPECIALS!!

• Diumenge 13 de Gener del 2013: RUTA ESPECIAL TRES TOMBS PER SANT ANDREU DE PALOMAR
• Dissabte 19 de Gener del 2013: RUTA ESPECIAL TRES TOMBS PER SANT ANTONI 

QUI PER NADAL RES NO ESTRENA...

.... RES NO VAL!
Ens apropem a les dates nadalenques, moment de tradicions, festa històrica i envoltada de llegendes. Seguiu llegint i descobrireu moltes curiositats sobre el Nadal i les festes que l´envolten:
Ramon Violant i Simorra, etnògraf català nascut a Sarroca de Bellera (Pallars Jussà), va fer diferents estudis sobre cultura material i folklore català i va escriure diferents llibres, entre ells: "El Llibre de Nadal". En aquest llibre Ramon Violant ens explica el per què de moltes de les celebracions que actualment fem per Nadal.
Segons Ramon Violant i el seu "El Llibre de Nadal":

Turronera d´Agramunt

La Puríssima, primera festa nadalenca
La diada de la puríssima concepció de Maria esta considerada com el primer dia de les festes del cicle nadalenc. Per aquesta raó, antigament el dia de la Inmaculada, els barcelonins celebraven les festes menjant torrons i neules per primera vegada. Per això durant bona part del segle XIX a la vetlla d´aquesta diada, apareixien els portals i voreres de molts carrers de la nostra ciutat, entre ells els de Ferran i la Boqueria, la Plaça Reial i la Plaça de Sant Jaume o la Rambla, plens de torronaires d´Agramunt, de Xixona i d´Alacant.
De fet avui dia podeu trobar al bell mig de la Rambla les noves "paradetes" de venta de torrons d´Agramunt.

Les Fires

Fira de Santa Llúcia

La Fira de santa Llúcia s´iniciava el 13 de desembre, era el dia de compres després d´haver vist la santa en la seva capella romànica del segle XIII. En aquesta diada tradicionalment s´obria la fira i tots els espais propers a la catedral es convertien en zones de parades, tradicionalment de gent humil que durant tot l´any produeixen tot aquell bé de Déu d´elements pessebrístics. Una altra fira que havia estat més important encara era la fira de Sant Tomàs que es feia el 21 de desembre on els barcelonins podien trobar tot allò necessari per a pasar unes bones festes nadalenques: des de la vaixella fins als galls, paons i demés viandes per a poder servir una bona taula i és que ja sabeu que "qui per Nadal res no estrena res no val". Per aquest motiu al segle XIX les fires de Sant Tomàs eren per la ciutat de Barcelona la festa major de l´hivern:
"car des del Portal Nou al de Sant Antoni, del portal de Mar fins al de l´àngel, des de les Drassanes fins al Portal d´Isabel, que limitaven a les rambles, pot ben dir-se que la nostra ciutat es transforma en una fira general, on s´exhibia i mostrava tota la mercaderia de la indústria i el comerç barceloní!"

La nit de Nadal i el Tió:

En altres temps la nit de la vetlla de Nadal, anava acompanyada de la cerimònia de l´encesa i el farciment del tió. Es solia celebrar després del sopar de la nit de Nadal, tot passant la vetllada a la vora del foc, esperant l´hora per anar a la missa del gall.
Segons el ritual tradicional el tió havia d´ésser una rabassa o soca d´olivera proveïda d´algun forat natural per poder-la farcir. L´avia anunciava als concurrents que baixaria el tió del cel i en sentir-se això els més menuts s´acostaven corrents al pati o al carrer; llavors un familiar tirava el tió des d´una finestra i en veure´l caure la mainada imaginava que baixava del cel. L´agafaven entre tots i el portaven a la cuina al costat del foc, i després començaven les sopreses.

Per acabar, us deixem un fragment del Romanç de Santa Llúcia d´en Josep Maria de Segarra;

Perquè avui és Santa Llúcia

dia de l´any gloriós,

pels vols de la Plaça Nova

rondava amb la meva amor.

Anem tots dos a la fira,

amiga, anem-hi dejora,

que una mica de muntanya

alegri nostra tristor.

Comprarem grapats de molsa

i una enramada d´arboç,

i una blanca molinera,

i una ovella i un pastor. 

BONES FESTES!!

Maite i Maria

 

 

NOVES PROPOSTES

MATERIA BCN inicia el més d’octubre amb noves propostes i activitats culturals. Avui us volem parlar de tres propostes ; Barcelona sempre en lluita, Ruta literària per Gràcia, Front Marítim amb bicicleta elèctrica.

BARCELONA SEMPRE EN LLUITA;

Actualment vivim uns moments de crisis però també d’agitació social i reivindicacions polítiques, és aquest moment una excepció en la nostra història? La resposta és clara i contundent; no. La història de Barcelona està plena de revoltes socials i obreres que han prés la ciutat de forma reiterada i han manifestat les seves reivindicacions.

Us proposem fer un recorregut per la història de Barcelona, on descobrirem alguns dels moments d’agitació social i els espais que n’han estat protagonistes. Començarem el recorregut  parlant de la Barcelona del segle XVII i la Guerra dels Segadors, pujarem les Rambles per parlar de les revoltes obreres del segle XIX i l’esclat de la Setmana Tràgica amb les barricades pel Raval. Veurem espais de Barcelona oberts a cop de bomba com a conseqüència de la repressió militar i parlarem dels bombardejos de la Guerra Civil a la Plaça de Sant Felip Neri. Guardem la part final de l’itinerari per parlar de la Guerra de Successió i l´11 de Setembre de 1714, acabarem, per tant, al simbòlic Fossar de les Moreres. 

RUTA LITERÀRIA PER GRÀCIA;

L’actual barri de Gràcia sempre ha mantingut el seu caràcter propi, la seva identitat.  Amb aquest itinerari ens acostarem a un barri carregat de simbologia de la mà de grans autors de la literatura catalana com Mercè Rodoreda , Salvador Espriu entre molts altres.

 L’itinerari començarà a la Plaça de Lesseps on la parròquia dels Josepets ens portarà a parlar del naixement d’aquesta vila, l’època en que Gràcia estava configurada per convents, masies, camins i rieres. Al llarg del recorregut descobrirem com la situació privilegiada de la vila; a només 2 km de Barcelona i sortint del Passeig de Gràcia, va fer que al llarg del segle XIX es convertís en un espai industrial o d’estiueig. El segle XIX va culminar amb l’annexió de la vila a Barcelona però mai perdrà el seu caràcter propi. No us perdeu aquesta ruta literària pels espais més emblemàtics del barri de Gràcia; la Plaça del Diamant, els Lluïsos de Gràcia, l´Orfeó Gracienc, les cooperatives i molt més!  

RUTA AMB BICICLETA ELÈCTRICA PEL FRONT MARÍTIM;

Materia bcn proposa una activitat guiada per descobrir la ciutat de Barcelona i la seva relació amb el mar mediterrània amb bicicleta. Un recorregut que inclou el guia i les bicicleta elèctrica Smart. Unes bicis elèctriques que funcionen que funcionen exactament igual, però si deixes de pedalar segueixen rodant a ritme baix.

El nostre recorregut començarà a Ciutat Vella, molt a prop de la Catedral, des d’aquest punt farem una breu passejada per al nucli de la ciutat medieval arribant a Santa Maria del Mar. Des dels seus orígens la història de Barcelona ha estat lligada al mar, a pla de palau davant la Llotja de Mar descobrirem la importància del comerç en la Barcelona medieval. De la Platja medieval ens endinsarem a la Barceloneta i l’urbanisme barroc. Seguirem la nostra ruta entorn del Front Marítim per arribar a la ciutat del segle XIX amb el passarem per la Vila olímpica per parlar de la transformació i els usos d’aquest espai i les seves platges al llarg del segle XX i XXI. De tornada enfilarem el carrer Marina, des d’on divisarem la Sagrada Família, l’Arc de Triomf i el Parc de la Ciutadella.

Un itinerari que compagina història amb un mitjà de transport que cada vegada té més importància a la ciutat. Una forma alternativa de moure’s per la ciutat, més sana i sobretot més sostenible!!

Vols redescobrir la ciutat? No et pots perdre aquestes tres propostes!!!

 Per més informació; http://www.materiabcn.com/activitats

BARCELONA 92, 20 anys després...

Avui, 25 de juliol del 2012 MATERIA bcn hem celebrat el 20é Aniversari de la Barcelona Olímpica amb un itinerari per l´Anella Olímpica.
Ha sigut un itinerari molt especial perquè l´hem fet amb nens i nenes d´entre 6 i 12 anys de l´Acadèmia St. George School. Amb ells hem recorregut espais emblemàtics d´aquella Barcelona de 1992 entorn de l´Anella Olímpica de Montjuïc.

Ens hem trobat al davant del MNAC on hem fet una introducció sobre el districte de Sants-Montjuïc i la muntanya. Hem situat edificis com la plaça de les Arenas, les Torres Venecianes, la Font Màgica o el Palau Nacional. Aquests edificis ens han parlat de l´evolució d´aquest espai i les transformacions que va viure Montjuïc amb l´Exposició Internacional de 1929.

Seguidament hem fet marxa cap a l´Estadi Olímpic, pel camí hem passat per l´antic Jardí Botànic i pel monument a Hwang, Young-Jo, el guanyador de la Marató Olímpica de 1992.

 Hem arribat a l´Estadi Olímpic i hem fet moltes fotos per dins de l´Estadi però ens hem sorprés en veure que aquest estadi no va nèixer "olímpic" sino que la primera pedra es va posar molt abans... al 1927! L´Estadi va nèixer com un estadi d´esports per l´Exposició Internacional de 1929, posteriorment es va fer servir alguna vegada més però poc a poc va caure en l´oblit fins que al 1992 es va recuperar com a Estadi per les Olimpíades de Barcelona.

Dins de l´Estadi hem parlat de cóm va arribar Barcelona a ser una ciutat olímpica. I és que al llarg del segle XX la ciutat s´havia presentat ja 5 vegades com a candidata olímpica però no ho va aconseguir fins a 1986. A l´octubre de 1986 començava per fi el somni olímpic de Barcelona quan des de Lausanne el president del Comité Olímpic Internacional deia allò de... "a la ville de Barcelona"!!

Al 1986 els ciutadans de Barcelona omplien els carrers d´alegria i corrien a les cabines telefòniques per apuntar-se com a voluntaris dels Jocs! La Marina ens ha explicat que el seu tiet va ser voluntari olímpic i fins i tot ens ha portat uns pins per recordar-ho. Gràcies Marina!

 Al 1986 començava una etapa dura per la ciutat, Barcelona es va posar potes enlaire per transformar-se en una ciutat olímpica i això significava molt d´esforç i moltes obres... Però gràcies a això els ciutadans van recuperar un espai important en la Barcelona actual; les platjes! Repassant imatges antigues hem vist què va significar la transformació del front marítim i l´edificació de la Vila Olímpica.

 Moltes obres van acompanyar l´Anella i la Vila Olímpica; la construcció de torres de telecomunicacions com la torre de Norman Foster a Collserola o la Torre Calatrava a Montjuïc; la construcció de noves comunicacions a la ciutat com les rondes; la recuperació de nous espais com el velòdrom de la Vall d´Hebron o la zona de Diagonal - Pedralbes; la millora de les aigües fluvials i marítimes amb la reforma de la xarxa de clavegueram, els dipòsits pluvials i les Estacions Depuradores entre moltes, moltes altres coses!

En definitiva, els JJOO del 92 van signficar per Barcelona la possibilitat de transformar-se en una gran ciutat amb una nova cara molt difícil d´imaginar sense la celebració dels Jocs Olímpics. Sense oblidar, evidentment, tot el que a nivell esportiu va representar ja que va ser un gran èxit de medalles i la medalla més gran per Barcelona i els seus ciutadans que van superar el repte d´acollir la XXVena Olimpíada amb medalla d´or!

MOLTES GRÀCIES A TOTS I TOTES, ESPEREM QUE US HAGI AGRADAT AQUEST RECORREGUT PER L´ANELLA OLÍMPICA I AQUEST VIATJE EN EL TEMPS A LA BARCELONA DE 1992!!

ITINERARIS NOCTURNS

Materia bcn inicia la Primavera / Estiu amb nous itineraris. En aquesta ocasió us volem presentar les nostres propostes d’itineraris nocturns; “La Màgia Nocturna de Montjuïc i  Històries Nocturnes del Passeig de Gràcia”

La Màgia Nocturna de Montjuïc; és un itinerari pensat pels que volen descobrir la ciutat amb nocturnitat i gaudí de la muntanya de Montjuïc quan cau el sol i es fa de nit.

Es tracta d’una ruta a peu que surt a peu de l’escales del MNAC, i s’endinsa per aquells espais que ens parlen de l’Exposició Internacional de 1929, per acabar mirant la ciutat i la Muntanya des d’un mirador privilegiat ; a la terrassa de l’Hotel Plaza.

Un itinerari on descobrirem la història i la relació de Montjuïc amb la ciutat.

Durant molts segles Montjuïc era una muntanya solitària que separa Barcelona de les terres que travessa el riu Llobregat. Amb el pas dels segles la muntanya va esdevenir a la vegada popular i sinistra; popular perquè la gent hi anava a passar un dia de camp i sinistra perquè el castell que es va aixecar a la part més elevada era un símbol de repressió. Montjuïc també ha estat la gran pedrera de la ciutat, molts dels edificis de Barcelona estan construïts amb la seva pedra.

Un dels canvis d’usos d’aquest espai va venir determinat per l’Exposició Internacional de 1929, les obres d’aquesta exposició es van iniciar l’any 1914, projectant-se tres zones; l’exposició d’indústries elèctriques, l’exposició internacional i una tercera zona del Jardins. L’element més destacat va ser la decoració de l’Avinguda Maria Cristina amb els sortidors d’aigua i la Font Màgica que encara avui ens deixa bocabadats.

En commemoració dels 20 anys dels Jocs Olímpics farem algunes breus referències als nous equipament de la muntanya i els reptes que va afrontar la Barcelona del 1992.

La Muntanya de Montjuïc es la caixa forta on es guarda la història de Barcelona; reuneix el passat i el futur més immediat, vols descobrir aquest espai..?

Històries Nocturnes del Passeig de Gràcia; Aquest és un itinerari pensat pels que volen descobrir la història de la ciutat i gaudir de la calma i el silenci del Passeig de Gràcia.

Es tracta d’una ruta a peu  que amb punt de trobada a Plaça Catalunya, es submergeix en la ciutat del segle XIX, a través d’un dels seus eixos principals; El Passeig de Gràcia.

Al Llarg de la visita parlarem de la confrontació històrica entre Ciutat Vella i la nova ciutat. La història del passeig de Gràcia comença amb l’antic camí de Jesús, que entre l’actual Plaça Catalunya i l’avinguda Diagonal comunicava les dues poblacions.

Descobrirem el com i el perquè el Passeig de Gràcia es la primera via que s’urbanitza abans de l’enderroc de les muralles i de l’aprovació del Projecte d’Eixample de Cerdà.

Una via al voltant de la qual i trobarem els primers grans jardins i zones de lleure de la ciutat emmurallada fins arribar als grans edificis Modernistes i l’arquitectura eclèctica. Amb noms tant representatius com Gaudí, Güell, Lluís Domènech i Muntaner, Josep Puig i Cadafalch, Enric Sagnier..

No et perdis aquest itineraris!!!

 Pots consultar la nostra programació ; Activitats

A L´ABRIL TOCA SANT JORDI!

Aquest mes d´abril parlarem de Sant Jordi i de cóm ho ha celebrat MATERIA BCN sortint al carrer!!

Ruta "L´Eixample Literari"

Segons la tradició popular, Sant Jordi era un militar romà nascut al segle III a la Capadòcia (Turquia). El sant, que estava a les ordres de l´emperador Dioclecià, va negar-se a portar a terme l´edicte de l´emperador que ordenava perseguir els cristians i per aquest motiu va ésser martiritzat i decapitat pels seus coetanis. Molt aviat es va començar a venerar com a màrtir a la part oriental de l´Imperi romà i de seguida aparegueren històries fantàstiques lligades a la seva figura.
 Arran d´aquests màrtirs es redactaren cròniques que eren llegides a reunions cristianes el dia de l´aniversari de la mort del màrtir, que de fet representava el dia del naixement, l´inici d´una vida eterna. La gesta de Sant Jordi i el drac va fer-se popular a tota Europa cap al segle IX sota el nom de "Llegenda àuria" i fins i tot va ser recollida per l´arquebisbe de Génova al llibre "Llegenda sanctorum" al segle XIII.

Sant Jordi a la Casa Amatller

La versió de la llegenda més popular a Catalunya explica que a Montblanc hi havia un drac terrible que causava estralls a homes i bèsties. Per apaivagar-lo, s´escollia per sorteig una persona que era donada en sacrifici al monstre. Un dia, la sort va assenyalar la filla del rei, que hauria mort a mans de la fera si no hagués estat per l´aparició d´un bell cavaller que es va enfrontar al drac i el va matar. La tradició afegeix que de la sang vessada va néixer un roses de flors vermelles.
Entre els molts milers de màrtirs, Sant Jordi va gaudir de molta veneració i popularitat universal durant els temps medievals. El fet de ser cavaller li donava categoria entre la gent d´armes. Això féu que l´escollissin per patró de la cavalleria i de la noblesa catalana. Per festivar el Sant, a Barcelona la noblesa celebrava torneigs, justes i altres jocs d´armes a la plaça del Born. Per tant, l´origen de la diada de Sant Jordi el trobem ja al segle XV amb aquest costum medieval de celebrar una Fira de roses o "dels Enamorats" al Palau de la Generalitat i al Born.

Final de la ruta a la Casa Lleó i Morera

Per MATERIA BCN aquest ha estat el nostre primer Sant Jordi al carrer i per això ho hem celebrat amb la ruta especial "L´Eixample Literari", una ruta per l´Eixample de Barcelona on hem repassat el disseny i els orígens de l´Eixample, les formes del modernisme i la Barcelona del segle XIX. Hem acabat aquesta ruta a la Illa de la Discòrdia on ens hem trobat amb la Casa Batlló, la Casa Amatller i la Casa Lleó i Morera. En aquesta illa de la discòrdia Sant Jordi és ben present!