AL FEBRER ARRIBA LA FESTA DE CARNESTOLTES!!

HISTÒRIA I CELEBRACIÓ DEL CARNESTOLTES

El carnaval és una de les festes més populars arreu del món. Cronològicament precedeix
l'austeritat i la penitència de la quaresma.
Comença el dijous gras o llarder i acaba amb l'enterrament de la sardina o també, com a
molts pobles dels Pirineus, amb la crema o enterrament del Carnestoltes, el dimarts de
carnaval. El dia següent es dimecres de cendra, primer dia de quaresma (falten quaranta
dies per Pasqua).

La Quaresma

El dimecres de cendra és el primer dia de la Quaresma. En aquesta diada es raparteix cendra i el sacerdot pronuncia les paraules: "Memento, homo, quia pulvis es, et in pulverem reverteris", és a dir: "Recorda’t home, que ets pols, i que en pols has de tornar". La cendra en qüestió ha d’estar segons la tradició feta dels rams beneits de l’any anterior i ha d’ésser imposada en el cap dels fidels en forma de creu (modernament a les mans per no embrutar-los).
El carnaval "carnem levare" o treure la carn, en referència al desdejuni, ja el celebraven
egipcis, jueus, grecs, en les saturnals romanes (festes de les classes pobres on els amos i els
esclaus es canviaven els papers) i amb una clara relació amb les lupercals relacionades amb
la fecunditat i les matronals on les dones prenien la iniciativa en l'activitat sexual. També te
referències en les celebracions paganes d'alegria per l'arribada de la primavera i les
disfresses simbolitzen el canvi que realitza la natura. Amb el cristianisme, el carnaval perd
els elements màgics i és en l'edat mitjana i en especial a Itàlia, on prén una dimensió
festiva, luxuriosa i de permissivat.
A les nostres comarques el carnaval s'anomena carnestoltes, que significa "carnes
tollendas" o carns suprimides amb clara al·lusió a l'inici del dejuni.
No sempre ha estat possible celebrar el carnestoltes; Han estat diversos els períodes on
s'ha prohibit el carnestoltes, Felip V, ho va abolir ja que màscares i disfresses donaven
anonimat a venjances. Carles III n'aixecà la prohibició i el 1773, es prohibeix de nou l'ús de
capes i màscares. La més recent de les prohibicions la trobem el 1939, quan Franco prohibí
el carnaval arreu del país, essent permesa exclusivament per als infants. 

Avui, per sort, podem celebrar aquesta festa de diferents formes i per diferents llocs de Catalunya com per exemple:

 CARNAVAL DE SOLSONA (declarat d´Interés Nacional): 02/02/2013a 13/02/2013

Carnestoltes a Solsona

El Carnaval de Solsona és una festa declarada d’interès nacional. És un carnaval diferent, singular i amb personalitat. La família dels Gegants Bojos balla al so del Bufi, l’himne del Carnaval) repartint “llenya” amb els seus braços de roba a qualsevol que es despisti i no s’ajupi.I si els gegants bojos són part imprescindible del carnaval solsoní, també ho són el ruc (que es penja el dissabte), el mata-rucs d’honor i el Carnestoltes són els protagonistes de la festa. Un altra característica del Carnaval de Solsona és que no hi ha disfresses sinó que totes les comparses porten unes bates de colors, les quals les diferencien unes de les altres. 

 “El nostre Carnaval és diferent, singular i genuí. És una festa de transgressió, de mofa, de comparses, de diversió, de riure, de crítica, de moscatell, de dormir poc, de carrer, de constipats, de tots...” així es defineix el Carnaval de Solsona des de www.carnavalsolsona.com , lloc que us recomanem per ampliar informació dels actes i activitats més destacades. 

 CARNAVAL DE VILANOVA I LA GELTRÚ (declarat d´Interés Nacional):  27/01/2013a 16/02/2013
Festa amb més de 250 anys d’existència ha estat declarada per la Generalitat de Catalunya com d’Interès Nacional.

Carnestoltes a Vilanova i la Geltrú

 Ja a la dècada dels seixanta Vilanova obria el Carnaval el Dijous Gras , amb la Xatonada. Avui aquesta data d’inici del Carnaval ha esdevingut comuna a tot Catalunya, però durant els llargs anys de prohibició franquista el Dijous Gras no era res més que un altre dia de la setmana). El Dijous Gras se celebrava (i se celebra encara) amb un sopar en l’àmbit familiar, que avui s’ha estès als grups d’amics, que com el seu nom indica era l’idoni per seguir tot el ritual de la Xatonadal: primer plat de xató, segon plat de truites, i finalitzar-ho amb l’empastifada de la merenga. Posteriorment aquest sopar del Dijous Gras, que els vilanovins van saber conservar i divulgar, ha passat a l’esfera pública, la menja s’ha popularitzat i avui constitueix un senyal d’identitat de la ciutat, i de tota la comarca. Després de la Xatonada arribava, el dissabte, la Nit de Mascarots, nit dedicada al joc de l’equívoc i la mistificació de rols personals, un rol en el qual excel·leixen les persones que un menys espera.

DIJOUS DARDER A VIC: 07/02/2013

Dijous Darder a Vic

 El Dijous Llarder és una de les cites més important del calendari firal de Vic i des de l’organització es treballa any rere any per millorar i consolidar una festa popular i tradicional que ha tingut molt èxit en les darreres edicions. L’escenari principal de la diada és la plaça Major de Vic i comptarà amb dos espais: la carpa gastronòmica i la carpa d’activitats. En la carpa gastronòmica es podrà degustar l’esmorzar, el dinar i el sopar cuinats per Osona Cuina i servits pels alumnes de l’Escola d’Hostaleria d’Osona.


FESTA DEL BRUT I LA BRUTA, LA FESTA DE LA LLORDERA DE TORÀ: 01/02/2013a 02/02/2013

El Brut i la Bruta de Torà

 Al 1750 ja se celebrava la festa de "La Llordera", dansa que se suposa que era d’origen pagà i que, posteriorment se li van donar connotacions religioses al celebrar-se el matí del dijous gras (dijous llarder).
Avui en dia la festa té uns clars protagonistes en els gegants. El Brut va ser el primer gegant que es va presentar a la vila de Torà. El Brut és la imatge caricaturesca d’en Pep de Cal Jovans, un vilatà que ha participat a la festa des dels seus inicis. Aquest gegant pretén ser l’homòleg del tradicional “Brut de la Llordera”. Era l’any 1994 quan per primera vegada Torà disposava d’un gegant propi. El Pep de Cal Jovans ens ha deixat l’estiu de 2004.

La Bruta es presentava un any després, l’any 1995, com la promesa del Brut. El nou gegant es va fer a semblança de la vilatana Maria de Cal Sala.

També podeu gaudir del Carnestoltes a altres poblacions de Catalunya com Centelles, Tarragona, Sitges, Sallent, Canet de Mar, Platja d´Aro, Sant Boi de Llobregat, Mataró, Tàrrega, Ascó, Gelida, Igualada, Linyola, Piera, Mollerussa, Cervera, Suria i un llargíssim etcètera... Podeu trobar més informació i horaris a www.festacatalunya.cat

 

CONNEXIÓ: BOTIGUES-MUSEU A SALÀS DE PALLARS

Aquest mes us volem recomenar les Botigues museu de Salàs del Pallars:
El passat diumenge 25 d´octubre MATERIA bcn va assistir a una visita guiada per conèixer les Botigues-museu de Salàs i l´experiència va ser molt, molt recomenable!
Ens va rebre el Ramón al Centre d´Interpretació de l´Antic Comerç (CIAC) i des d´allà vam sortir pel carrer de les Eres on vam recordar la gran fira de bestiar de peu rodó que es realitzava a Salàs i que era un referent a nivell estatal, com a conseqüència d' aquest èxit firal entre 1930-1940 a Salàs van arribar a haver 46 eres dedicades a hostatjar comerciants de la Fira de bestiar. Aquí teniu l´abeurador que dóna mostra de la quantitat de bestiar que es podia trobar en aquesta fira:

Abeurador de Salàs

Creuant l´antiga muralla vam arribar a la Plaça del Mercat on el Ramón ens va obrir les portes de diferents càpsules del temps; una farmàcia, un estanc i una barberia. Són realment càpsules del temps, com podeu veure en algunes d´aquestes fotos ja que permeten trasladar-nos a inicis del segle XX amb objectes i medicaments, amb tabac i papers de fumar i amb les primeres "gilletes", entre moooltres altres coses! El Ramón ens va anar explicant curiositats i anècdotes sorprenents i divertides.

Farmàcia

Barberia

 

Col·lecció Anís

Després vam caminar una miqueta per trobar la botiga d´"Ultramarinos & Coloniales", un vestigi històric que ha sobreviscut al pas del temps d´una forma extraordinària i que ens va permetre traslladar de la memòria a la realitat productes i marques que han acompanyat generacions i vides.  Just al davant un bar-café ens esperava per posar la guinda al pastel, de sobte havíem entrat en aquells bars de tertúlies, de partida i copeta, l´únic que hi faltava era l´olor de tabac però gairebé sentíem les converses d´anys enrere.

Ultramarinos

Després de realitzar aquesta visita només ens queda felicitar al Ramón per les seves explicacions, a l´Ajuntament de Salàs de Pallars per la seva iniciativa i al Francesc Farràs per haver mantingut i obert la seva col·lecció particular.



El projecte Boer té com a finalitat recuperar el patrimoni arquitectònic tradicional però no només l'ha recuperat sino que a més, ens l´ha fet arribar.
Aplaudim aquesta iniciativa que permet recuperar la memòria històrica, el patrimoni quotidià i històric i, sobretot,  permet unir diferents generacions en una visita sorprenent per tothom; avis, mares, pares, joves i nens poden participar d´aquesta experiència que ens fa reflexionar sobre els canvis radicals que s´han viscut al llarg del segle XX, us imagineu com seran les botigues-museu del segle XXI? 
No us ho perdeu! Consulteu horaris de les visites guiades.

DES D´ON HEM FET AQUESTA FOTOGRAFÍA?

Fa uns dies us preguntavem des d´on havíem fet aquesta fotografía? A la imatge es veu la Torre Agbar i la zona de la Plaça de les Glòries catalanes i la fotografia l´hem fet desde les bateríes antiaerèes del Turó de la Rovira.

Vistes desde la Guerra Civil

MATERIA bcn proposa un itinerari per conèixer aquestes bateríes junt amb el Parc del Guinardó;
L´itinerari VISTES DESDE LA GUERRA CIVIL passeja pel Parc del Guinardó, un parc urbà, històric i forestal. Com a parc històric parlarem de les bateries antiarees que durant els anys posteriors es van convertir en una ciutat al marge, el barri de les bateríes. En el 75 aniversari de l´inici de la Guerra Civil no us perdeu aquest itinerari en un medi natural on recordarem l´impacte d´aquest conflicte bèl·lic sobre la ciutat de Barcelona.
Aprofiteu el descompte d´Atrapalo.com