lunes, 17 de diciembre de 2012

QUI PER NADAL RES NO ESTRENA...

.... RES NO VAL!
Ens apropem a les dates nadalenques, moment de tradicions, festa històrica i envoltada de llegendes. Seguiu llegint i descobrireu moltes curiositats sobre el Nadal i les festes que l´envolten:
Ramon Violant i Simorra, etnògraf català nascut a Sarroca de Bellera (Pallars Jussà), va fer diferents estudis sobre cultura material i folklore català i va escriure diferents llibres, entre ells: "El Llibre de Nadal". En aquest llibre Ramon Violant ens explica el per què de moltes de les celebracions que actualment fem per Nadal.
Segons Ramon Violant i el seu "El Llibre de Nadal":

Turronera d´Agramunt
La Puríssima, primera festa nadalenca
La diada de la puríssima concepció de Maria esta considerada com el primer dia de les festes del cicle nadalenc. Per aquesta raó, antigament el dia de la Inmaculada, els barcelonins celebraven les festes menjant torrons i neules per primera vegada. Per això durant bona part del segle XIX a la vetlla d´aquesta diada, apareixien els portals i voreres de molts carrers de la nostra ciutat, entre ells els de Ferran i la Boqueria, la Plaça Reial i la Plaça de Sant Jaume o la Rambla, plens de torronaires d´Agramunt, de Xixona i d´Alacant.
De fet avui dia podeu trobar al bell mig de la Rambla les noves "paradetes" de venta de torrons d´Agramunt.

Les Fires
Fira de Santa Llúcia
La Fira de santa Llúcia s´iniciava el 13 de desembre, era el dia de compres després d´haver vist la santa en la seva capella romànica del segle XIII. En aquesta diada tradicionalment s´obria la fira i tots els espais propers a la catedral es convertien en zones de parades, tradicionalment de gent humil que durant tot l´any produeixen tot aquell bé de Déu d´elements pessebrístics. Una altra fira que havia estat més important encara era la fira de Sant Tomàs que es feia el 21 de desembre on els barcelonins podien trobar tot allò necessari per a pasar unes bones festes nadalenques: des de la vaixella fins als galls, paons i demés viandes per a poder servir una bona taula i és que ja sabeu que "qui per Nadal res no estrena res no val". Per aquest motiu al segle XIX les fires de Sant Tomàs eren per la ciutat de Barcelona la festa major de l´hivern:
"car des del Portal Nou al de Sant Antoni, del portal de Mar fins al de l´àngel, des de les Drassanes fins al Portal d´Isabel, que limitaven a les rambles, pot ben dir-se que la nostra ciutat es transforma en una fira general, on s´exhibia i mostrava tota la mercaderia de la indústria i el comerç barceloní!"

La nit de Nadal i el Tió:
En altres temps la nit de la vetlla de Nadal, anava acompanyada de la cerimònia de l´encesa i el farciment del tió. Es solia celebrar després del sopar de la nit de Nadal, tot passant la vetllada a la vora del foc, esperant l´hora per anar a la missa del gall.
Segons el ritual tradicional el tió havia d´ésser una rabassa o soca d´olivera proveïda d´algun forat natural per poder-la farcir. L´avia anunciava als concurrents que baixaria el tió del cel i en sentir-se això els més menuts s´acostaven corrents al pati o al carrer; llavors un familiar tirava el tió des d´una finestra i en veure´l caure la mainada imaginava que baixava del cel. L´agafaven entre tots i el portaven a la cuina al costat del foc, i després començaven les sopreses.

Per acabar, us deixem un fragment del Romanç de Santa Llúcia d´en Josep Maria de Segarra;
Perquè avui és Santa Llúcia
dia de l´any gloriós,
pels vols de la Plaça Nova
rondava amb la meva amor.
Anem tots dos a la fira,
amiga, anem-hi dejora,
que una mica de muntanya
alegri nostra tristor.
Comprarem grapats de molsa
i una enramada d´arboç,
i una blanca molinera,
i una ovella i un pastor. 
BONES FESTES!!
Maite i Maria