QUI PER NADAL RES NO ESTRENA...

.... RES NO VAL!
Ens apropem a les dates nadalenques, moment de tradicions, festa històrica i envoltada de llegendes. Seguiu llegint i descobrireu moltes curiositats sobre el Nadal i les festes que l´envolten:
Ramon Violant i Simorra, etnògraf català nascut a Sarroca de Bellera (Pallars Jussà), va fer diferents estudis sobre cultura material i folklore català i va escriure diferents llibres, entre ells: "El Llibre de Nadal". En aquest llibre Ramon Violant ens explica el per què de moltes de les celebracions que actualment fem per Nadal.
Segons Ramon Violant i el seu "El Llibre de Nadal":

Turronera d´Agramunt

La Puríssima, primera festa nadalenca
La diada de la puríssima concepció de Maria esta considerada com el primer dia de les festes del cicle nadalenc. Per aquesta raó, antigament el dia de la Inmaculada, els barcelonins celebraven les festes menjant torrons i neules per primera vegada. Per això durant bona part del segle XIX a la vetlla d´aquesta diada, apareixien els portals i voreres de molts carrers de la nostra ciutat, entre ells els de Ferran i la Boqueria, la Plaça Reial i la Plaça de Sant Jaume o la Rambla, plens de torronaires d´Agramunt, de Xixona i d´Alacant.
De fet avui dia podeu trobar al bell mig de la Rambla les noves "paradetes" de venta de torrons d´Agramunt.

Les Fires

Fira de Santa Llúcia

La Fira de santa Llúcia s´iniciava el 13 de desembre, era el dia de compres després d´haver vist la santa en la seva capella romànica del segle XIII. En aquesta diada tradicionalment s´obria la fira i tots els espais propers a la catedral es convertien en zones de parades, tradicionalment de gent humil que durant tot l´any produeixen tot aquell bé de Déu d´elements pessebrístics. Una altra fira que havia estat més important encara era la fira de Sant Tomàs que es feia el 21 de desembre on els barcelonins podien trobar tot allò necessari per a pasar unes bones festes nadalenques: des de la vaixella fins als galls, paons i demés viandes per a poder servir una bona taula i és que ja sabeu que "qui per Nadal res no estrena res no val". Per aquest motiu al segle XIX les fires de Sant Tomàs eren per la ciutat de Barcelona la festa major de l´hivern:
"car des del Portal Nou al de Sant Antoni, del portal de Mar fins al de l´àngel, des de les Drassanes fins al Portal d´Isabel, que limitaven a les rambles, pot ben dir-se que la nostra ciutat es transforma en una fira general, on s´exhibia i mostrava tota la mercaderia de la indústria i el comerç barceloní!"

La nit de Nadal i el Tió:

En altres temps la nit de la vetlla de Nadal, anava acompanyada de la cerimònia de l´encesa i el farciment del tió. Es solia celebrar després del sopar de la nit de Nadal, tot passant la vetllada a la vora del foc, esperant l´hora per anar a la missa del gall.
Segons el ritual tradicional el tió havia d´ésser una rabassa o soca d´olivera proveïda d´algun forat natural per poder-la farcir. L´avia anunciava als concurrents que baixaria el tió del cel i en sentir-se això els més menuts s´acostaven corrents al pati o al carrer; llavors un familiar tirava el tió des d´una finestra i en veure´l caure la mainada imaginava que baixava del cel. L´agafaven entre tots i el portaven a la cuina al costat del foc, i després començaven les sopreses.

Per acabar, us deixem un fragment del Romanç de Santa Llúcia d´en Josep Maria de Segarra;

Perquè avui és Santa Llúcia

dia de l´any gloriós,

pels vols de la Plaça Nova

rondava amb la meva amor.

Anem tots dos a la fira,

amiga, anem-hi dejora,

que una mica de muntanya

alegri nostra tristor.

Comprarem grapats de molsa

i una enramada d´arboç,

i una blanca molinera,

i una ovella i un pastor. 

BONES FESTES!!

Maite i Maria

 

 

NOVES PROPOSTES

MATERIA BCN inicia el més d’octubre amb noves propostes i activitats culturals. Avui us volem parlar de tres propostes ; Barcelona sempre en lluita, Ruta literària per Gràcia, Front Marítim amb bicicleta elèctrica.

BARCELONA SEMPRE EN LLUITA;

Actualment vivim uns moments de crisis però també d’agitació social i reivindicacions polítiques, és aquest moment una excepció en la nostra història? La resposta és clara i contundent; no. La història de Barcelona està plena de revoltes socials i obreres que han prés la ciutat de forma reiterada i han manifestat les seves reivindicacions.

Us proposem fer un recorregut per la història de Barcelona, on descobrirem alguns dels moments d’agitació social i els espais que n’han estat protagonistes. Començarem el recorregut  parlant de la Barcelona del segle XVII i la Guerra dels Segadors, pujarem les Rambles per parlar de les revoltes obreres del segle XIX i l’esclat de la Setmana Tràgica amb les barricades pel Raval. Veurem espais de Barcelona oberts a cop de bomba com a conseqüència de la repressió militar i parlarem dels bombardejos de la Guerra Civil a la Plaça de Sant Felip Neri. Guardem la part final de l’itinerari per parlar de la Guerra de Successió i l´11 de Setembre de 1714, acabarem, per tant, al simbòlic Fossar de les Moreres. 

RUTA LITERÀRIA PER GRÀCIA;

L’actual barri de Gràcia sempre ha mantingut el seu caràcter propi, la seva identitat.  Amb aquest itinerari ens acostarem a un barri carregat de simbologia de la mà de grans autors de la literatura catalana com Mercè Rodoreda , Salvador Espriu entre molts altres.

 L’itinerari començarà a la Plaça de Lesseps on la parròquia dels Josepets ens portarà a parlar del naixement d’aquesta vila, l’època en que Gràcia estava configurada per convents, masies, camins i rieres. Al llarg del recorregut descobrirem com la situació privilegiada de la vila; a només 2 km de Barcelona i sortint del Passeig de Gràcia, va fer que al llarg del segle XIX es convertís en un espai industrial o d’estiueig. El segle XIX va culminar amb l’annexió de la vila a Barcelona però mai perdrà el seu caràcter propi. No us perdeu aquesta ruta literària pels espais més emblemàtics del barri de Gràcia; la Plaça del Diamant, els Lluïsos de Gràcia, l´Orfeó Gracienc, les cooperatives i molt més!  

RUTA AMB BICICLETA ELÈCTRICA PEL FRONT MARÍTIM;

Materia bcn proposa una activitat guiada per descobrir la ciutat de Barcelona i la seva relació amb el mar mediterrània amb bicicleta. Un recorregut que inclou el guia i les bicicleta elèctrica Smart. Unes bicis elèctriques que funcionen que funcionen exactament igual, però si deixes de pedalar segueixen rodant a ritme baix.

El nostre recorregut començarà a Ciutat Vella, molt a prop de la Catedral, des d’aquest punt farem una breu passejada per al nucli de la ciutat medieval arribant a Santa Maria del Mar. Des dels seus orígens la història de Barcelona ha estat lligada al mar, a pla de palau davant la Llotja de Mar descobrirem la importància del comerç en la Barcelona medieval. De la Platja medieval ens endinsarem a la Barceloneta i l’urbanisme barroc. Seguirem la nostra ruta entorn del Front Marítim per arribar a la ciutat del segle XIX amb el passarem per la Vila olímpica per parlar de la transformació i els usos d’aquest espai i les seves platges al llarg del segle XX i XXI. De tornada enfilarem el carrer Marina, des d’on divisarem la Sagrada Família, l’Arc de Triomf i el Parc de la Ciutadella.

Un itinerari que compagina història amb un mitjà de transport que cada vegada té més importància a la ciutat. Una forma alternativa de moure’s per la ciutat, més sana i sobretot més sostenible!!

Vols redescobrir la ciutat? No et pots perdre aquestes tres propostes!!!

 Per més informació; http://www.materiabcn.com/activitats

BARCELONA 92, 20 anys després...

Avui, 25 de juliol del 2012 MATERIA bcn hem celebrat el 20é Aniversari de la Barcelona Olímpica amb un itinerari per l´Anella Olímpica.
Ha sigut un itinerari molt especial perquè l´hem fet amb nens i nenes d´entre 6 i 12 anys de l´Acadèmia St. George School. Amb ells hem recorregut espais emblemàtics d´aquella Barcelona de 1992 entorn de l´Anella Olímpica de Montjuïc.

Ens hem trobat al davant del MNAC on hem fet una introducció sobre el districte de Sants-Montjuïc i la muntanya. Hem situat edificis com la plaça de les Arenas, les Torres Venecianes, la Font Màgica o el Palau Nacional. Aquests edificis ens han parlat de l´evolució d´aquest espai i les transformacions que va viure Montjuïc amb l´Exposició Internacional de 1929.

Seguidament hem fet marxa cap a l´Estadi Olímpic, pel camí hem passat per l´antic Jardí Botànic i pel monument a Hwang, Young-Jo, el guanyador de la Marató Olímpica de 1992.

 Hem arribat a l´Estadi Olímpic i hem fet moltes fotos per dins de l´Estadi però ens hem sorprés en veure que aquest estadi no va nèixer "olímpic" sino que la primera pedra es va posar molt abans... al 1927! L´Estadi va nèixer com un estadi d´esports per l´Exposició Internacional de 1929, posteriorment es va fer servir alguna vegada més però poc a poc va caure en l´oblit fins que al 1992 es va recuperar com a Estadi per les Olimpíades de Barcelona.

Dins de l´Estadi hem parlat de cóm va arribar Barcelona a ser una ciutat olímpica. I és que al llarg del segle XX la ciutat s´havia presentat ja 5 vegades com a candidata olímpica però no ho va aconseguir fins a 1986. A l´octubre de 1986 començava per fi el somni olímpic de Barcelona quan des de Lausanne el president del Comité Olímpic Internacional deia allò de... "a la ville de Barcelona"!!

Al 1986 els ciutadans de Barcelona omplien els carrers d´alegria i corrien a les cabines telefòniques per apuntar-se com a voluntaris dels Jocs! La Marina ens ha explicat que el seu tiet va ser voluntari olímpic i fins i tot ens ha portat uns pins per recordar-ho. Gràcies Marina!

 Al 1986 començava una etapa dura per la ciutat, Barcelona es va posar potes enlaire per transformar-se en una ciutat olímpica i això significava molt d´esforç i moltes obres... Però gràcies a això els ciutadans van recuperar un espai important en la Barcelona actual; les platjes! Repassant imatges antigues hem vist què va significar la transformació del front marítim i l´edificació de la Vila Olímpica.

 Moltes obres van acompanyar l´Anella i la Vila Olímpica; la construcció de torres de telecomunicacions com la torre de Norman Foster a Collserola o la Torre Calatrava a Montjuïc; la construcció de noves comunicacions a la ciutat com les rondes; la recuperació de nous espais com el velòdrom de la Vall d´Hebron o la zona de Diagonal - Pedralbes; la millora de les aigües fluvials i marítimes amb la reforma de la xarxa de clavegueram, els dipòsits pluvials i les Estacions Depuradores entre moltes, moltes altres coses!

En definitiva, els JJOO del 92 van signficar per Barcelona la possibilitat de transformar-se en una gran ciutat amb una nova cara molt difícil d´imaginar sense la celebració dels Jocs Olímpics. Sense oblidar, evidentment, tot el que a nivell esportiu va representar ja que va ser un gran èxit de medalles i la medalla més gran per Barcelona i els seus ciutadans que van superar el repte d´acollir la XXVena Olimpíada amb medalla d´or!

MOLTES GRÀCIES A TOTS I TOTES, ESPEREM QUE US HAGI AGRADAT AQUEST RECORREGUT PER L´ANELLA OLÍMPICA I AQUEST VIATJE EN EL TEMPS A LA BARCELONA DE 1992!!

ITINERARIS NOCTURNS

Materia bcn inicia la Primavera / Estiu amb nous itineraris. En aquesta ocasió us volem presentar les nostres propostes d’itineraris nocturns; “La Màgia Nocturna de Montjuïc i  Històries Nocturnes del Passeig de Gràcia”

La Màgia Nocturna de Montjuïc; és un itinerari pensat pels que volen descobrir la ciutat amb nocturnitat i gaudí de la muntanya de Montjuïc quan cau el sol i es fa de nit.

Es tracta d’una ruta a peu que surt a peu de l’escales del MNAC, i s’endinsa per aquells espais que ens parlen de l’Exposició Internacional de 1929, per acabar mirant la ciutat i la Muntanya des d’un mirador privilegiat ; a la terrassa de l’Hotel Plaza.

Un itinerari on descobrirem la història i la relació de Montjuïc amb la ciutat.

Durant molts segles Montjuïc era una muntanya solitària que separa Barcelona de les terres que travessa el riu Llobregat. Amb el pas dels segles la muntanya va esdevenir a la vegada popular i sinistra; popular perquè la gent hi anava a passar un dia de camp i sinistra perquè el castell que es va aixecar a la part més elevada era un símbol de repressió. Montjuïc també ha estat la gran pedrera de la ciutat, molts dels edificis de Barcelona estan construïts amb la seva pedra.

Un dels canvis d’usos d’aquest espai va venir determinat per l’Exposició Internacional de 1929, les obres d’aquesta exposició es van iniciar l’any 1914, projectant-se tres zones; l’exposició d’indústries elèctriques, l’exposició internacional i una tercera zona del Jardins. L’element més destacat va ser la decoració de l’Avinguda Maria Cristina amb els sortidors d’aigua i la Font Màgica que encara avui ens deixa bocabadats.

En commemoració dels 20 anys dels Jocs Olímpics farem algunes breus referències als nous equipament de la muntanya i els reptes que va afrontar la Barcelona del 1992.

La Muntanya de Montjuïc es la caixa forta on es guarda la història de Barcelona; reuneix el passat i el futur més immediat, vols descobrir aquest espai..?

Històries Nocturnes del Passeig de Gràcia; Aquest és un itinerari pensat pels que volen descobrir la història de la ciutat i gaudir de la calma i el silenci del Passeig de Gràcia.

Es tracta d’una ruta a peu  que amb punt de trobada a Plaça Catalunya, es submergeix en la ciutat del segle XIX, a través d’un dels seus eixos principals; El Passeig de Gràcia.

Al Llarg de la visita parlarem de la confrontació històrica entre Ciutat Vella i la nova ciutat. La història del passeig de Gràcia comença amb l’antic camí de Jesús, que entre l’actual Plaça Catalunya i l’avinguda Diagonal comunicava les dues poblacions.

Descobrirem el com i el perquè el Passeig de Gràcia es la primera via que s’urbanitza abans de l’enderroc de les muralles i de l’aprovació del Projecte d’Eixample de Cerdà.

Una via al voltant de la qual i trobarem els primers grans jardins i zones de lleure de la ciutat emmurallada fins arribar als grans edificis Modernistes i l’arquitectura eclèctica. Amb noms tant representatius com Gaudí, Güell, Lluís Domènech i Muntaner, Josep Puig i Cadafalch, Enric Sagnier..

No et perdis aquest itineraris!!!

 Pots consultar la nostra programació ; Activitats

A L´ABRIL TOCA SANT JORDI!

Aquest mes d´abril parlarem de Sant Jordi i de cóm ho ha celebrat MATERIA BCN sortint al carrer!!

Ruta "L´Eixample Literari"

Segons la tradició popular, Sant Jordi era un militar romà nascut al segle III a la Capadòcia (Turquia). El sant, que estava a les ordres de l´emperador Dioclecià, va negar-se a portar a terme l´edicte de l´emperador que ordenava perseguir els cristians i per aquest motiu va ésser martiritzat i decapitat pels seus coetanis. Molt aviat es va començar a venerar com a màrtir a la part oriental de l´Imperi romà i de seguida aparegueren històries fantàstiques lligades a la seva figura.
 Arran d´aquests màrtirs es redactaren cròniques que eren llegides a reunions cristianes el dia de l´aniversari de la mort del màrtir, que de fet representava el dia del naixement, l´inici d´una vida eterna. La gesta de Sant Jordi i el drac va fer-se popular a tota Europa cap al segle IX sota el nom de "Llegenda àuria" i fins i tot va ser recollida per l´arquebisbe de Génova al llibre "Llegenda sanctorum" al segle XIII.

Sant Jordi a la Casa Amatller

La versió de la llegenda més popular a Catalunya explica que a Montblanc hi havia un drac terrible que causava estralls a homes i bèsties. Per apaivagar-lo, s´escollia per sorteig una persona que era donada en sacrifici al monstre. Un dia, la sort va assenyalar la filla del rei, que hauria mort a mans de la fera si no hagués estat per l´aparició d´un bell cavaller que es va enfrontar al drac i el va matar. La tradició afegeix que de la sang vessada va néixer un roses de flors vermelles.
Entre els molts milers de màrtirs, Sant Jordi va gaudir de molta veneració i popularitat universal durant els temps medievals. El fet de ser cavaller li donava categoria entre la gent d´armes. Això féu que l´escollissin per patró de la cavalleria i de la noblesa catalana. Per festivar el Sant, a Barcelona la noblesa celebrava torneigs, justes i altres jocs d´armes a la plaça del Born. Per tant, l´origen de la diada de Sant Jordi el trobem ja al segle XV amb aquest costum medieval de celebrar una Fira de roses o "dels Enamorats" al Palau de la Generalitat i al Born.

Final de la ruta a la Casa Lleó i Morera

Per MATERIA BCN aquest ha estat el nostre primer Sant Jordi al carrer i per això ho hem celebrat amb la ruta especial "L´Eixample Literari", una ruta per l´Eixample de Barcelona on hem repassat el disseny i els orígens de l´Eixample, les formes del modernisme i la Barcelona del segle XIX. Hem acabat aquesta ruta a la Illa de la Discòrdia on ens hem trobat amb la Casa Batlló, la Casa Amatller i la Casa Lleó i Morera. En aquesta illa de la discòrdia Sant Jordi és ben present!

Curiositats sobre el Cementiri del Poblenou

Aquest mes de Març dediquem la nostra entrada al blog als epitafis del cementiri del Poblenou.

El cementiri del Poblenou, el cementiri de l’Est o el cementiri vell. És un espai de gran valor històric i arquitectònic. Va ser el primer cementiri construït a l’exterior de la ciutat de Barcelona. Els seus orígens es remunten a l’any 1775 quan el bisbe Climent decideix construir un cementiri a l’exterior de la ciutat, en uns terrenys allunyats i des poblats.  En aquell moment els fossars parroquials començaven ha estar saturats i Barcelona encara era una ciutat emmurallada, però estava immersa en un procés de creixement que a inicis del segle XIX la portarà a l’idustrialització. El Cementiri a extra-murs inicialment va crear força expectatives, però en poc temps es va convertir en un espai on només s’enterraven les persones que morien als hospitals de la ciutat. L’any 1813 per trobar-se en espai militar va ser destruït per les tropes de Napoleó.

L’any 1819 altra vegada per qüestions d’higiene i de salubritat el Bisbe Sitja va encarregar, a l’arquitecte italià Antoni Ginesi , el cementiri d’estil neoclàssic, dividit en 4 zones i una entrada monumental. L’any 1821 desprès d’una gran epidèmia de Febre Groga, tots els fossars a l’interior de la ciutat és van tancar i el cementiri del Poblenou es va convertir amb el cementiri  general de Barcelona. Les malalties infeccioses van ser molt difícils de curar i controlar fins que cap a la dècada de 1870 començaren a aplicar-se a la medicina els avenços fets pels químics.

Com a conseqüència del creixement demogràfic de Barcelona ,l’any 1848 Joan Nolla construeix el segon recinte del cementiri, és l’espai més monumental on hi trobem el recinte dels Panteons amb algunes de les famílies Burgeses de mitjans segle XIX, les quals van escollir els millors arquitectes  i escultors de l’època.

Avui però no us parlarem del l’arquitectura i els panteons sinó d’algunes de les curiositats que amaga el cementiri, en aquest cas els epitafis.

Els epitafis eren objecte de gran interès per al públic que visitava el cementiri. Sabem que la gent s’entretenia llegint les històries que contaven les inscripcions. Aquest al llarg de la història han anat canviant molt, van començar a posar-se de moda a inicis del segle XIX i al cementiri del Poblenou en podreu veure alguns de molt curiosos, reflex de com els habitants de Barcelona començaven a prendre consciència sobre l’ individualitat.  

Sembla que els epitafis de caràcter romàntic eren els preferits, conjuntament amb els Cursus Honorum, on es narrava qui havia sigut i ha que s’havia dedicat el difunt, però també n’hi havia de caràcter còmic.

La majoria dels epitafis son en castellà, per què feia més de cent anys, desprès de 1714 que el català estava exclòs de l’ús administratiu i dels àmbits polítics i culturals. De fet amb la construcció d’aquest nou cementiri  l’Acadèmia de Bones Lletres  va establir la normalització lingüística dels textos dels epitafis. Sabem que el cementiri es va convertir en un lloc de passeig per als Barcelonins i fins tot  a mitjan del segle XIX es redactava una publicació que recollia els epitafis més curiosos.; La col·lecció d’epitafis del cementiri general de Barcelona, fou publicat per la junta administrativa del cementiri l’any 1842.

Amb aquest documentació, conjuntament amb els participants als nostres tallers sobre història de Barcelona i el Poblenou, ens hem passejat en alguna ocasió pel cementiri. Gràcies a una d’aquestes passejades la Mª Isabel Montserrat va localitzar, un dels pocs exemples de d’epitafis escrits en primera persona. És el testimoni d’un home que suposadament narra en primera persona  la causa de la seva mort;

Josep Verneda em diguí;

Jo, que sense mals ni danys,

Passats setanta nou anys,

Robust i trempat visquí,

Un metge...no li diré qui,

Sols un dia em va visitar,

Un vomitiu m’ordenà,

Respongui que no el volia;

Em digué que em curaria

I em vaig morir l’endemà.

DECONSTRUCCIÓ DEL BARRI GÒTIC

MATERIA bcn inicia el 2012 amb noves propostes i activitats culturals. Avui us volem presentar un nou itinerari: "Deconstrucció del barri Gòtic"

Es tracta d´una ruta a peu que surt de la Plaça Vila de Madrid, envolta el barri de la Catedral, creua la Via Laietana i s´endinsa al barri de la Ribera per acabar al Passeig del Born. La durada de la ruta és d´entre dues i tres hores. Podeu consultar les dates disponibles al nostre calendari.




 "Deconstrucció del barri Gòtic" és un itinerari per passejar pel barri Gòtic i aprendre a fer una doble llectura dels nostres espais més monumentalitzats.

Sovint quan passejem pels carrerons i placetes de Ciutat Vella ens maravillem amb històries del nostre passat més gloriòs però què ens queda realment d´aquell passat? Com diuen "no es oro todo lo que reluce" i entorn de la Catedral podem trobar molts edificis, façanes o carrers que amaguen històries no tant llunyanes...

Barcelona té uns orígens romans i al llarg de la ruta veurem alguns dels vestigis d´època romana que han sobreviscut fins a l´actualitat: necròpolis, aqüeducte, muralla, temple... són alguns dels exemples.
En època medieval la ciutat va viure les fortunes de la Corona d´Aragó amb els grans comtes-reis com Jaume I o Pere III que van engrandir i embellir la ciutat amb la Catedral, el Palau Reial Major, l´esglèsia de Santa Maria del Mar...entre molts altres exemples.

Però tota aquesta història de romans, nobles i artesans es va anar perdent pel creixement social i urbà de la Barcelona dels segles XVII i XVIII. Així doncs, moltes de les actuals "finestres obertes a la història" són intervencions urbanístiques que es van realitzar al llarg del segle XX.
Aquest segle XX va iniciar-se amb el naixement d´una nova via; la Via Laietana. Aquesta reforma de Ciutat Vella va reconfigurar tot el barri de la Catedral i fins i tot li va canviar el nom a "Barri Gòtic". La Via Laietana naixia junt amb la Sociedad de Atracción de Forasteros, la primera empresa encarregada de fer arribar el turisme a la ciutat.

Vols saber com lliga aquesta Via Laietana amb la SAF? Vols veure cóm era realment el barri de la Catedral? Vols imaginar un "altre" Barri Gòtic dissenyat per arquitectes de la ciutat? Vols redescobrir el tant sovintejat barri gòtic? Doncs no et perdis aquest itinerari!!