El carnaval és una de les festes més populars arreu del món. Cronològicament precedeix
l'austeritat i la penitència de la quaresma.
Comença el dijous gras o llarder i acaba amb l'enterrament de la sardina o també, com a
molts pobles dels Pirineus, amb la crema o enterrament del Carnestoltes, el dimarts de
carnaval. El dia següent es dimecres de cendra, primer dia de quaresma (falten quaranta
dies per Pasqua).
l'austeritat i la penitència de la quaresma.
Comença el dijous gras o llarder i acaba amb l'enterrament de la sardina o també, com a
molts pobles dels Pirineus, amb la crema o enterrament del Carnestoltes, el dimarts de
carnaval. El dia següent es dimecres de cendra, primer dia de quaresma (falten quaranta
dies per Pasqua).
 |
| La Quaresma |
El dimecres de cendra és el primer dia de la Quaresma. En aquesta diada
es raparteix cendra i el sacerdot pronuncia les paraules: "Memento,
homo, quia pulvis es, et in pulverem reverteris", és a dir: "Recorda’t
home, que ets pols, i que en pols has de tornar". La cendra en qüestió
ha d’estar segons la tradició feta dels rams beneits de l’any anterior i
ha d’ésser imposada en el cap dels fidels en forma de creu (modernament
a les mans per no embrutar-los).
El carnaval "carnem levare" o treure la carn, en referència al desdejuni, ja el celebraven
egipcis, jueus, grecs, en les saturnals romanes (festes de les classes pobres on els amos i els
esclaus es canviaven els papers) i amb una clara relació amb les lupercals relacionades amb
la fecunditat i les matronals on les dones prenien la iniciativa en l'activitat sexual. També te
referències en les celebracions paganes d'alegria per l'arribada de la primavera i les
disfresses simbolitzen el canvi que realitza la natura. Amb el cristianisme, el carnaval perd
els elements màgics i és en l'edat mitjana i en especial a Itàlia, on prén una dimensió
festiva, luxuriosa i de permissivat.
A les nostres comarques el carnaval s'anomena carnestoltes, que significa "carnes
tollendas" o carns suprimides amb clara al·lusió a l'inici del dejuni.
No sempre ha estat possible celebrar el carnestoltes; Han estat diversos els períodes on
s'ha prohibit el carnestoltes, Felip V, ho va abolir ja que màscares i disfresses donaven
anonimat a venjances. Carles III n'aixecà la prohibició i el 1773, es prohibeix de nou l'ús de
capes i màscares. La més recent de les prohibicions la trobem el 1939, quan Franco prohibí
el carnaval arreu del país, essent permesa exclusivament per als infants.
El carnaval "carnem levare" o treure la carn, en referència al desdejuni, ja el celebraven
egipcis, jueus, grecs, en les saturnals romanes (festes de les classes pobres on els amos i els
esclaus es canviaven els papers) i amb una clara relació amb les lupercals relacionades amb
la fecunditat i les matronals on les dones prenien la iniciativa en l'activitat sexual. També te
referències en les celebracions paganes d'alegria per l'arribada de la primavera i les
disfresses simbolitzen el canvi que realitza la natura. Amb el cristianisme, el carnaval perd
els elements màgics i és en l'edat mitjana i en especial a Itàlia, on prén una dimensió
festiva, luxuriosa i de permissivat.
A les nostres comarques el carnaval s'anomena carnestoltes, que significa "carnes
tollendas" o carns suprimides amb clara al·lusió a l'inici del dejuni.
No sempre ha estat possible celebrar el carnestoltes; Han estat diversos els períodes on
s'ha prohibit el carnestoltes, Felip V, ho va abolir ja que màscares i disfresses donaven
anonimat a venjances. Carles III n'aixecà la prohibició i el 1773, es prohibeix de nou l'ús de
capes i màscares. La més recent de les prohibicions la trobem el 1939, quan Franco prohibí
el carnaval arreu del país, essent permesa exclusivament per als infants.
Avui, per sort, podem celebrar aquesta festa de diferents formes i per diferents llocs de Catalunya com per exemple:
CARNAVAL DE SOLSONA (declarat d´Interés Nacional): 02/02/2013a 13/02/2013
 |
| Carnestoltes a Solsona |
El Carnaval de Solsona
és una festa declarada d’interès nacional. És un carnaval diferent,
singular i amb personalitat. La família dels Gegants Bojos balla al so
del Bufi, l’himne del Carnaval) repartint “llenya” amb els seus braços
de roba a qualsevol que es despisti i no s’ajupi.I si els gegants bojos
són part imprescindible del carnaval solsoní, també ho són el ruc (que
es penja el dissabte), el mata-rucs d’honor i el Carnestoltes són els
protagonistes de la festa. Un altra característica del Carnaval de
Solsona és que no hi ha disfresses sinó que totes les comparses porten
unes bates de colors, les quals les diferencien unes de les altres.
“El nostre Carnaval és diferent, singular i genuí. És una festa de
transgressió, de mofa, de comparses, de diversió, de riure, de crítica,
de moscatell, de dormir poc, de carrer, de constipats, de tots...” així
es defineix el Carnaval de Solsona des de www.carnavalsolsona.com
, lloc que us recomanem per ampliar informació dels actes i activitats més destacades.
CARNAVAL DE VILANOVA I LA GELTRÚ (declarat d´Interés Nacional): 27/01/2013a 16/02/2013
Festa amb més de 250 anys d’existència ha estat declarada per la Generalitat de Catalunya com d’Interès Nacional.
 |
| Carnestoltes a Vilanova i la Geltrú |
DIJOUS DARDER A VIC: 07/02/2013
 |
| Dijous Darder a Vic |
FESTA DEL BRUT I LA BRUTA, LA FESTA DE LA LLORDERA DE TORÀ: 01/02/2013a 02/02/2013
 |
| El Brut i la Bruta de Torà |
Avui en dia la festa té uns clars protagonistes en els gegants. El Brut va ser el primer gegant que es va presentar a la vila de Torà. El Brut és la imatge caricaturesca d’en Pep de Cal Jovans, un vilatà que ha participat a la festa des dels seus inicis. Aquest gegant pretén ser l’homòleg del tradicional “Brut de la Llordera”. Era l’any 1994 quan per primera vegada Torà disposava d’un gegant propi. El Pep de Cal Jovans ens ha deixat l’estiu de 2004.
La Bruta es presentava un any després, l’any 1995,
com la promesa del Brut. El nou gegant es va fer a semblança de la
vilatana Maria de Cal Sala.
També podeu gaudir del Carnestoltes a altres poblacions de Catalunya com Centelles, Tarragona, Sitges, Sallent, Canet de Mar, Platja d´Aro, Sant Boi de Llobregat, Mataró, Tàrrega, Ascó, Gelida, Igualada, Linyola, Piera, Mollerussa, Cervera, Suria i un llargíssim etcètera... Podeu trobar més informació i horaris a www.festacatalunya.cat
