SANT ANTONI I ELS TRES TOMBS
Els
Tres
Tombs
és una festa popular a l'entorn de la festivitat de sant Antoni Abat, el 17 de gener.
Gravat dels Tres Tombs al segle XIX |
A
Sant Antoni Abat també se´l coneix com “Sant Antoni dels ases”
a causa d´un miracle que va fer curant un ase malalt que anaven a
matar. A partir d´aleshores es va posar el bestiar sota la seva
protecció. És també una festa amb un sentit de tradició agrícola
i de protecció d´animals.
És
en honor seu que se celebren els tradicionals Tres Tombs
arreu del país, com a patró dels gremis de traginers:
el sant beneeix les cavalleries i presideix les cavalcades, també
anomenades Passades
o Beneïdes.
A les Balears i al País Valencià,
així com al Matarranya,
la festa també compta amb la presència de grans focs, fogueres o
barraques, d'un tipus especial de dimonis, les botargues i d'un bon
nombre de balls, cançons i tradicions gastronòmiques pròpies.
També hi ha poblacions en què es representa la vida del sant i com
els dimonis
intentaren cremar-lo sense aconseguir-ho.
Lligades
a la Festa de Sant Antoni trobem:
Carrera de cavalls a la Festa dels Tres Tombs d´Ascó |
Aquesta és la festa que ha fet popular Balsareny arreu de Catalunya.
Declarada Festa d´Interès Turístic el 1970 i Festa Tradicional d´Interès
Nacional a Catalunya el 1999, cada any ha seguit una trajectòria
constant de millorament. Se celebra el diumenge abans de Carnaval, i hi
congrega una gran gernació de persones.
ELS RITUS DE LA FESTA DELS TRES TOMBS
El ritus principal de la Festa dels Tres Tombs consisteix en donar tres voltes amb els cavalls, carros i altres animals de tir per l'interior de la població. Per això, aquest ritus s'anomena Tres Tombs o també “Passades”, “Beneïdes” i “Passant”. Antigament es donava tres voltes al voltant d'un espai on es feia una gran foguera feta amb ramatge verd. Un cop el cristianisme té major presència, els tombs es fan al voltant de l'església de Sant Antoni o, en el seu defecte, a la imatge del sant, des d'on es fa la benedicció dels animals. En molts indrets es costum portar mascotes com gats, gossos i ocells per ser beneïts.
- LES FOGUERES
Foguera de Sant Antoni a Morella |
Les
fogueres de Sant Antoni estan fetes, en moltes poblacions, de llenya
tallada expressament per al foc. Els joves s'encarreguen entre
Nadal i mig gener d'aplegar la fusta. Moltes fogueres es
basteixen al voltant d'un arbre central, anomenat maig, el
qual s'ha despullat del brancatge totalment a excepció de la part
superior. En altres indrets, s'hi afegeix un ninot que se situa dalt
de la foguera.
Una
forma característica de construir la foguera és l'anomenada
barraca, construcció piramidal, amb el maig d'eix
central i altres troncs o costelles disposats al seu entorn i
farcida de brancatge. La part de baix resta buida.
- ELS ANIMALS
Benedicció dels animals |
El
patronatge de sant Antoni és, en general, sobre tots els animals
domèstics. Més específicament, però, es refereix als animals de
treball: cavalls, ases, mules, bous i també als porcs i les aus de
corral; és a dir, els animals que tenen una utilitat per a
l'economia domèstica. Gossos, gats i altres animals de companyia han
agafat darrerement el protagonisme a mesura que anaven desapareixent
els animals de feina.
- DANSES I REPRESENTACIONS TEATRALS
La
música és present a la festa, amb tonades característiques que
acompanyen les curses d'animals, rondes nocturnes, tocs de cercavila
i processó o, sobretot, en les dansades o balls rodats
que es fan tradicionalment a la plaça o a l'entorn de la foguera. A
les comarques meridionals del Principat i del nord del País
Valencià, el ball de plaça característic és la jota. Les
formacions instrumentals tradicionals de la festa són les
d'instruments d'inxa grallers, dolçainers o gaiters, la
rondalla de corda i les bandes, amb instruments de vent de
metall o fusta i percussió.
La
vida de sant Antoni és una representació de teatre popular. El nom
amb què es coneix varia segons la zona: Ball de sant Antoni
(Baix Camp), representació de la barraca (Baix Ebre), la
santantonada (els Ports) nom que també designa la festa
en general o, senzillament, la Vida.
- EL DIMONI
El dimoni i Sant Antoni a Manacor |
El
diable, com el concepte inicial del mal, apareix a la cultura a
partir de la necessitat de l'home d'explicar les adversitats i les
circumstàncies negatives de l'entorn natural: riuades, ventades,
terratrèmols o incendis. Els fets accidentals, les morts sobtades,
les desgràcies són atribuïdes a l'existència d'una potència
negativa que esdevé, segons la formalització que en fa cada sistema
de creences, una divinitat o un ésser maligne contraposat a la
divinitat.
Sant
Antoni és el sant per excel·lència que representa el triomf del
cristianisme sobre els antics déus
pagans assimilats al dimoni.
L´EVOLUCIÓ DE LA FESTA
Sant
Antoni havia estat la festa més important de l'hivern. Té un
significat festiu en la societat tradicional, que la configura com a
celebració clau en el cicle festiu:
- Se celebra en un moment en què cal propiciar el pas de l'hivern (mort) a la primavera (vida). És un moment clau per al cicle agrícola.
- Inclou la representació de la lluita entre el bé (sant Antoni) i el mal (dimoni)
- Sant Antoni, com a protector dels animals, garanteix la fertilitat i el guariment del bestiar. Com a patró dels animals de treball, sobretot, reforça la seva importància en el món agrícola. També exerceix la seva protecció sobre els ramats de cabres i ovelles.
- El porc és un animal símbol en la societat tradicional. Cal tenir en compte que s'engreixa a partir de les restes de menjar i altres deixalles, i quan es mata s'aprofita pràcticament tot. El porc és protagonista. El garrí del sant és engreixat per tota la comunitat, rifat i subhastat en benefici de la festa, la parròquia o la confraria de sant Antoni.
- La benedicció dels animals reflecteix unes creences populars més enllà de la devoció estricta al sant cristià. Hi compta també el manteniment del prestigi social: la festa esdevé, un cop més, el marc per a l'expressió de les desigualtats.
En
el decurs de les darreres dècades, la festa de Sant Antoni ha perdut
la seva significació bàsica. Amb la pràctica desaparició de l'ús
d'animals de treball en les tasques agrícoles i de transport,
desapareix una de les motivacions fonamentals. La trans-formació de
l'activitat agrícola, primer, i la pèrdua d'importància d'aquesta
en el context de la economia de la comunitat, després, han incidit
directament en la desaparició o transformació profunda de la festa.
La
desaparició de la benedicció ha comportat, moltes vegades, la
desaparició d'altres costums les fogueres, per exemple o
de la mateixa festa. La benedicció dels animals, desapareguts els de
treball, s'orienta cap els animals domèstics de companyia, amb un
caire completament diferent al que havia tingut en el passat, tot i
que es conserven alguns costums, com el repartiment de pa beneït.
En
algunes poblacions on s'ha conservat o recuperat la desfilada
d'animals o tres tombs, aquesta manifestació festiva té poc
a veure amb el caire sagrat i/o de prestigi social que havia tingut
en el passat, i respon més aviat a iniciatives ludicoassociatives,
museístiques o folkloritzants.
- Diumenge 13 de Gener del 2013: RUTA ESPECIAL TRES TOMBS PER SANT ANDREU DE PALOMAR
- Dissabte 19 de Gener del 2013: RUTA ESPECIAL TRES TOMBS PER SANT ANTONI
No hay comentarios:
Publicar un comentario